Carolina Montoto
Novel·les
La Selva
Editorial Més Llibres, 2026
“Camino sense rumb al llarg del mur gris, un color que les mares em van ensenyar a odiar perquè els recordava l’uniforme del seu col·legi de monges. Recorro després un camí asfaltat que esdevé, al cap de deu minuts, un camí de terra ple de fulles i sots, i, tot pujant, vaig a parar a un turó, on hi ha un parc. No m’ho puc creure: amagat entre gratacels, un pegat verd amb olor de frescor; silenci i tranquil·litat. Els arbres exuberants, la xicranda plena de flors violetes. Bocabadada, m’assec en un banc i em passa la sensació d’opressió que tinc al pit. Respiro.”
Barcelona. Marsella. Maó
Editorial Més Llibres, 2024
“Recordo un dels últims cops que ens vam veure, l’Helio i jo. Fa trenta-set anys. A la memòria em venen algunes imatges aïllades: un viatge de set hores en autocar i l’arribada a l’estació, on m’estava esperant. Alt, desmanegat, pèl-roig. El nostre acostament tímid després d’haver estat un mes separats. La dificultat de posar-nos al dia, de vèncer la distància, de recuperar la confiança i reconèixer-nos.”
Lena al descobert
Editorial Les Hores, 2021
“Torno a ser aquella nena petita a la qual van ensenyar a obeir sense piular. Però que d’amagat es venjava saltant sobre les ulleres del seu pare fins a fer-les miques. La nena que, quan trobi un moment oportú, fugirà de l’hospital de puntetes perquè no gosa, mai ha gosat, desafiar l’autoritat obertament.”
Pol y Leopoldo
Editorial Mr. Momo, 2018
“Eso de que yo no tenga ojo izquierdo es algo que la gente no lleva muy bien: las madres me miran con lástima y los shit-followers me ponen motes que no voy a escribir aquí. A los motes ya me he acostumbrado; a otras cosas, no; por ejemplo, a que el Abusón de la clase me amenace constantemente porque quiere que le enseñe lo que hay debajo del parche: mi no-ojo.”
Carolina Montoto
Nascuda a Barcelona fa menys de seixanta anys (i més de cinquanta), treballo com a correctora per a diverses editorials i, paral·lelament, faig equilibris per compaginar aquesta feina, que em dona per a viure, amb l’escriptura durant el meu temps lliure.
